Setmanes on el deure com a estudiant arpeta fan que no
puguis sortir a entrenar ni a córrer i quan per fi arriba l’últim dia d’exàmens
i ja t’has planificat per aconseguir el teu objectiu va i ZASCA. Setmaneta de repòs
per fer el tonto quan no tocava i el genoll com un meló durant 4 dies. Així que
com que vaig sobrat de temps per preparar-me la Marató de Barcelona li hem d’anar
sumant setmanes de inactivitat. Algú m’havia preguntat que per que no seguia
penjant entrades al blog perquè no s’havien si entrenava o no, la veritat: no
tenia ganes d’escriure ni sabia que dir ni com començar, però realment ho havia
de fer per moltes persones.
Som moltíssims el pensaments positius i la motivació que
dona escoltar de totes aquelles persones, que probablement parlem un cop cada
tres mesos, com et diuen que han gastat 5 minuts del seu temps per llegir el
teu blog i dir-te que ¡vamos! que tu pots i molts ànims! A tots aquets moltíssimes
gràcies de veritat... Però és més la motivació, il·lusió, l’admiració i un
llarg etcètera a escoltar totes aquelles persones més properes a mi com poden
ser amistats i familiars, dir-te que et vindran a veure i que l’aconseguiràs. Personalment
no ho se si l’aconseguiré o no però tingueu una cosa clara, si l’acabo part del
mèrit és vostre. No sabeu l’alegria que
dona que algú gasti el temps llegint alguna cosa pel qual tu li dones molt
valor i moltíssima importància, però més si quan et veuen t’ho comenten i molta
més si et diuen que perdran un diumenge per baixar a Barcelona a veure la
Marató. De veritat a totes aquestes persones MOLTES GRÀCIES, intentaré buscar
una manera per expressar quin es el valor a que atribueixo jo aquest objectiu perquè
segur que molts de vosaltres esteu cansats d’escoltar-me la xarrada de sempre
amb el tema de la Marató.
Dit això, aquets quatre dies que queden per acabar 2013 començaré a tornar a córrer quan el genoll m’ho permeti i just entrat 1 de gener, bé diguem el 2... ja serà com una recta final i a posar-se les piles. I si lo consigo pos puta madre y si no pos por lo menos lo habré intentado!
En
son moltes les persones que haurien de ser en aquesta foto però pot-ser ella és
una de les més importants i provablement mai li hagi dit ni agraït! Per tu
Laura porque te lo mereces i perquè en aquets moments m’has ajudat moltíssim,
no canvis mai! buenos si un poco menos borde... :)