Pos eso, primera publicació i estrena de blog amb una cosa
que em fa moltíssima il·lusió, fart de molestar per FB vaig decidir obrir això i
poder escriure tranquil·lament el que em ronda pel cap i si algú ho llegeix pos
puta madre.
La veritat és que no sé com començar això voldria dir moltíssimes
coses que em passen pel cap però no trobo l’inici. Crec que ara mateix la meva
vida és un desordre total, vull fer moltíssimes coses sempre soc el primer en
dir que si i realment m’acabo desanimant i ho deixo tot a mitges, els meus
pares ja m’ho deien... menjo, corro, estudio, faig les coses quan en tinc ganes
sense cap tipus d’horari i a penes cap preocupació però potser va arribant el
moment que digui prou i em posi a agafar les meves responsabilitats d’una
vegada i faig alguna cosa amb la meva vida, per aquest motiu aquesta bogeria
que vull explicar avui.
Potser farà un mes i mig o així vaig començar a sortir a córrer
per Barcelona, la veritat, motivat pels vídeos que feia un personatge que un
amic em va recomanar: Valentí Sanjuan (@valentisanjuan) i pot ser perquè no
estava massa bé personalment, i ¡que coño! que m’ha molat. Sincerament encara
no se com ho faré ni si seré capaç de completar-ho o si quedaré anestesiat al
final però si sé que ara mateix és la meva il·lusió, em fa moltíssimes ganes
almenys intentar-ho i més aconseguir-ho. No vull pensar quan tingui 60 anys que
sempre he volgut fer això i que mai ho vaig arribar ni ha intentar-ho, per això
aquesta bogeria per això els 42 km de la MARATÓ DE BARCELONA, la meva primera
marató... És alguna cosa que tinc moltíssimes
ganes de fer, segurament no ho aconsegueixi o m’hagin de dur a la creu roja com
tantes persones he vist que els hi passava o potser pensareu que sóc un
motivat, però més igual! Ho vull fer. És una cosa que em portarà una certa
organització que potser ho necessito però mai deixaré de ser aquell cap calent
perquè no m’agraden els horaris. Per aquesta marató queden 3 mesos, espero que
sigui temps suficient per preparar-me.
Em feia molta il·lusió publicar alguna cosa així primera perquè
ara ja si que no hi ha volta enrere un cop inscrit s’ha de fer i per compartir
la meva il·lusió. No ho he volgut consultar amb ningú perquè crec que vull
intentar-ho sol i estar jo sol amb les meves paranoies mentals mentre corro i
així poder centrar-me i deixar temes enrere.
Com diria Valentí: “ve a por ello a muerto y lo conseguiras”.
http://www.youtube.com/watch?v=ABAOoEsJJ08