.

.
STEVE JOBS: "If today was the last day of my life, would I want to do what I'm doing today? And If the answer was no for too many days in a row, I would definately know that I need to change something."

martes, 26 de noviembre de 2013

BOGERIA!

Pos eso, primera publicació i estrena de blog amb una cosa que em fa moltíssima il·lusió, fart de molestar per FB vaig decidir obrir això i poder escriure tranquil·lament el que em ronda pel cap i si algú ho llegeix pos puta madre.
La veritat és que no sé com començar això voldria dir moltíssimes coses que em passen pel cap però no trobo l’inici. Crec que ara mateix la meva vida és un desordre total, vull fer moltíssimes coses sempre soc el primer en dir que si i realment m’acabo desanimant i ho deixo tot a mitges, els meus pares ja m’ho deien... menjo, corro, estudio, faig les coses quan en tinc ganes sense cap tipus d’horari i a penes cap preocupació però potser va arribant el moment que digui prou i em posi a agafar les meves responsabilitats d’una vegada i faig alguna cosa amb la meva vida, per aquest motiu aquesta bogeria que vull explicar avui.
Potser farà un mes i mig o així vaig començar a sortir a córrer per Barcelona, la veritat, motivat pels vídeos que feia un personatge que un amic em va recomanar: Valentí Sanjuan (@valentisanjuan) i pot ser perquè no estava massa bé personalment, i ¡que coño! que m’ha molat. Sincerament encara no se com ho faré ni si seré capaç de completar-ho o si quedaré anestesiat al final però si sé que ara mateix és la meva il·lusió, em fa moltíssimes ganes almenys intentar-ho i més aconseguir-ho. No vull pensar quan tingui 60 anys que sempre he volgut fer això i que mai ho vaig arribar ni ha intentar-ho, per això aquesta bogeria per això els 42 km de la MARATÓ DE BARCELONA, la meva primera marató...  És alguna cosa que tinc moltíssimes ganes de fer, segurament no ho aconsegueixi o m’hagin de dur a la creu roja com tantes persones he vist que els hi passava o potser pensareu que sóc un motivat, però més igual! Ho vull fer. És una cosa que em portarà una certa organització que potser ho necessito però mai deixaré de ser aquell cap calent perquè no m’agraden els horaris. Per aquesta marató queden 3 mesos, espero que sigui temps suficient per preparar-me.
Em feia molta il·lusió publicar alguna cosa així primera perquè ara ja si que no hi ha volta enrere un cop inscrit s’ha de fer i per compartir la meva il·lusió. No ho he volgut consultar amb ningú perquè crec que vull intentar-ho sol i estar jo sol amb les meves paranoies mentals mentre corro i així poder centrar-me i deixar temes enrere.
Com diria Valentí: “ve a por ello a muerto y lo conseguiras”.


http://www.youtube.com/watch?v=ABAOoEsJJ08