.

.
STEVE JOBS: "If today was the last day of my life, would I want to do what I'm doing today? And If the answer was no for too many days in a row, I would definately know that I need to change something."

sábado, 21 de diciembre de 2013

SEGUIREM LLUITANT!

Setmanes on el deure com a estudiant arpeta fan que no puguis sortir a entrenar ni a córrer i quan per fi arriba l’últim dia d’exàmens i ja t’has planificat per aconseguir el teu objectiu va i ZASCA. Setmaneta de repòs per fer el tonto quan no tocava i el genoll com un meló durant 4 dies. Així que com que vaig sobrat de temps per preparar-me la Marató de Barcelona li hem d’anar sumant setmanes de inactivitat. Algú m’havia preguntat que per que no seguia penjant entrades al blog perquè no s’havien si entrenava o no, la veritat: no tenia ganes d’escriure ni sabia que dir ni com començar, però realment ho havia de fer per moltes persones.

Som moltíssims el pensaments positius i la motivació que dona escoltar de totes aquelles persones, que probablement parlem un cop cada tres mesos, com et diuen que han gastat 5 minuts del seu temps per llegir el teu blog i dir-te que ¡vamos! que tu pots i molts ànims! A tots aquets moltíssimes gràcies de veritat... Però és més la motivació, il·lusió, l’admiració i un llarg etcètera a escoltar totes aquelles persones més properes a mi com poden ser amistats i familiars, dir-te que et vindran a veure i que l’aconseguiràs. Personalment no ho se si l’aconseguiré o no però tingueu una cosa clara, si l’acabo part del mèrit és vostre. No sabeu  l’alegria que dona que algú gasti el temps llegint alguna cosa pel qual tu li dones molt valor i moltíssima importància, però més si quan et veuen t’ho comenten i molta més si et diuen que perdran un diumenge per baixar a Barcelona a veure la Marató. De veritat a totes aquestes persones MOLTES GRÀCIES, intentaré buscar una manera per expressar quin es el valor a que atribueixo jo aquest objectiu perquè segur que molts de vosaltres esteu cansats d’escoltar-me la xarrada de sempre amb el tema de la Marató.

Dit això, aquets quatre dies que queden per acabar 2013 començaré a tornar a córrer quan el genoll m’ho permeti i just entrat 1 de gener, bé diguem el 2... ja serà com una recta final i a posar-se les piles. I si lo consigo pos puta madre y si no pos por lo menos lo habré intentado! 

En son moltes les persones que haurien de ser en aquesta foto però pot-ser ella és una de les més importants i provablement mai li hagi dit ni agraït! Per tu Laura porque te lo mereces i perquè en aquets moments m’has ajudat moltíssim, no canvis mai! buenos si un poco menos borde... :) 


martes, 26 de noviembre de 2013

BOGERIA!

Pos eso, primera publicació i estrena de blog amb una cosa que em fa moltíssima il·lusió, fart de molestar per FB vaig decidir obrir això i poder escriure tranquil·lament el que em ronda pel cap i si algú ho llegeix pos puta madre.
La veritat és que no sé com començar això voldria dir moltíssimes coses que em passen pel cap però no trobo l’inici. Crec que ara mateix la meva vida és un desordre total, vull fer moltíssimes coses sempre soc el primer en dir que si i realment m’acabo desanimant i ho deixo tot a mitges, els meus pares ja m’ho deien... menjo, corro, estudio, faig les coses quan en tinc ganes sense cap tipus d’horari i a penes cap preocupació però potser va arribant el moment que digui prou i em posi a agafar les meves responsabilitats d’una vegada i faig alguna cosa amb la meva vida, per aquest motiu aquesta bogeria que vull explicar avui.
Potser farà un mes i mig o així vaig començar a sortir a córrer per Barcelona, la veritat, motivat pels vídeos que feia un personatge que un amic em va recomanar: Valentí Sanjuan (@valentisanjuan) i pot ser perquè no estava massa bé personalment, i ¡que coño! que m’ha molat. Sincerament encara no se com ho faré ni si seré capaç de completar-ho o si quedaré anestesiat al final però si sé que ara mateix és la meva il·lusió, em fa moltíssimes ganes almenys intentar-ho i més aconseguir-ho. No vull pensar quan tingui 60 anys que sempre he volgut fer això i que mai ho vaig arribar ni ha intentar-ho, per això aquesta bogeria per això els 42 km de la MARATÓ DE BARCELONA, la meva primera marató...  És alguna cosa que tinc moltíssimes ganes de fer, segurament no ho aconsegueixi o m’hagin de dur a la creu roja com tantes persones he vist que els hi passava o potser pensareu que sóc un motivat, però més igual! Ho vull fer. És una cosa que em portarà una certa organització que potser ho necessito però mai deixaré de ser aquell cap calent perquè no m’agraden els horaris. Per aquesta marató queden 3 mesos, espero que sigui temps suficient per preparar-me.
Em feia molta il·lusió publicar alguna cosa així primera perquè ara ja si que no hi ha volta enrere un cop inscrit s’ha de fer i per compartir la meva il·lusió. No ho he volgut consultar amb ningú perquè crec que vull intentar-ho sol i estar jo sol amb les meves paranoies mentals mentre corro i així poder centrar-me i deixar temes enrere.
Com diria Valentí: “ve a por ello a muerto y lo conseguiras”.


http://www.youtube.com/watch?v=ABAOoEsJJ08